La Torre de la Mar, pertany a aqueixa mena de torres guaites o torres talaies que van omplir el litoral valencià allí on el perfil costaner-rocós el precisava. Complint la seua noble funció de vigilància, la seua missió era de salvaguardar la costa de galeres enemigues. En cas d’albirar alguna que poguera suposar perill, s’alertava a la població i es donava avís el més ràpid possible a localitats veïnes a través de *fumatas o fins i tot a vegades mitjançant coloms missatgeres. Així doncs de torre a torre s’anava alertant de possibles atacs.

La Torre de la Mar va ser alçada per la Generalitat en 1547 amb l’impost sobre la seda. i és l’única que es conserva de les diverses torres guaita que la costa de Borriana va tindre a partir de l’any 1552 com a protecció enfront dels atacs pirates.

Malgrat la seua proximitat al brollador del riu, perquè es troba al costat del paratge del Clot de la Mare de Déu, es proveïa d’aigua d’un pou propi existent en l’angle nord de la seua planta baixa, en la qual a més destaquen els pesebres i la seua porta dovelada de llinda horitzontal.

S’alça com una torre de planta quadrada d’uns 14 metres i amb un perímetre de 25 metres. La planta baixa es configura com un xicotet estable i es troba coberta amb volta de canó en la qual hi ha tres espitlleres quadrades utilitzats per a la defensa dels seus soldats en cas que fora pres aquest. La segona planta té en els seus paraments dues finestres-sageteres, destacant en la que dona al nord-est, dues obertures laterals per al foc creuat dels seus defensors.

A l’exterior, en la cara sud-oest, existeix una primitiva porta amb sillars en brancals i llinda lobulada, de rajola. Com a dada curiosa, en el mur exterior de la cara sud corresponent a la segona planta, conserva, encegada, una primitiva porta amb una llinda lobulada de traça mudèjar.

Aquesta construcció es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.